Idil·lis i cants místics

Aquesta obra pòstuma recopila les rondalles que va investigar i escriure Jacint Verdaguer en les seves travessies per Catalunya i que va anar publicant, des de l'any 1891 fins a la seva mort en 1902. Durant aquest temps va viatjar per poblets, recollint les seves històries i recopilant el material folklòric català que va traslladar, després, a tradicions i contalles. Rondalles és la col·lecció de totes aquestes històries. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on ...

Un dietari de 365 poemes, un per cada dia, adaptat al calendari de 1894. Durant l'any anterior, tot i la situació convulsa que va viure el poeta, Jacint Verdaguer va escriure i publicar a La Veu de Catalunya 365 poemes i reflexions religioses, amb una regularitat absoluta. Roser de tot l'any és la recopilació d'aquesta poesia. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va...

Una col·lecció pòstuma que reuneix els salms més dolços i les poesies més espirituals de Jacint Verdaguer. En el poemari, Verdaguer se centra en l'Eucaristia, en la nit de Tabernacle i en la vida de Jesús. La col·lecció reuneix setanta-vuit composicions, no ordenades cronològicament, que buscaven divulgar la cristianitat i els seus costums al poble. En elles s'uneixen la creu (el dolor de la vida) i el calze (l'amor diví), expressades en himnes, odes i poesies. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX....

Si los anteriores poemarios llevaron a la autora a una búsqueda constante de sentido del Ser y el Mundo, a una rebelión, un manifiesto contra el caos, el sinsentido; Palabras de Paz, su tercer poemario, supone una reconcilación de la autora y el Mundo, introspectivamente, pero también entre sí.

Con “El evangelio según la muerte” el escritor dominicano, José Acosta, ganó el Premio Internacional de Poesía "Nicolás Guillén" de México en 2003. Es un libro profundo, genuino y considerado muy denso conceptualmente, en el que la dimensión metafísica se mezcla con elementos surrealistas e imaginativos de extraordinaria belleza poética.

La Parte Triste es un libro que nos conduce por el camino del dolor, un dolor que también es un simple aprendiz, un vaivén de emociones que nos atormenta, nos dejan al descubierto, vulnerables, paralizados en una profunda oscuridad donde la ausencia hiere. Perder el amor, los sueños, la vida de personas amadas, agrietan el alma y la luz se escapa por cada una de ellas. Lo sublime de la abstracción provocada por nuestras más amargas vivencias, es la de ser espectadores plenos de nuestra historia, en donde no tenemos tiempo de reconocernos abatidos.

Todo comienza y todo acaba. Entre los puntos alfa y omega de nuestra vida podemos precisar dos etapas: una creciente y otra decreciente. Son las dos mitades que caracterizan todo proceso biológico. La ida crece hasta llegar al límite del proceso evolutivo. Luego comienza la involución. Como las fases de la luna: creciente, luna llena, decreciente, luna nueva. Así la vida.